El 4 de mayo de 2008, a las 12:05 en el Bar de Letras, la plancha de bocadillos, plancha bocadillos, En el mismo momento, en su despacho del rectorado, Lluís Ferrer se pregunta fascinado como pueden meter a los cacahuetes dentro de sus cáscaras.
Mientras tanto, la decana de Letras, Helenie Estalella juega al escondite con sus estudiantes.
La temperatura és de 35 grados y va augmentando, la humedad del 75% y la presión es de 200 estudiantes, 13 seguratas y 999 milibares.
Helenie és la història d'una degana de la facultat de Lletres que aburrida de que el seu rector no vulgui jugar amb ella, se'n va a la seva facultat i s'inventa paranòies al·lucinogenes per no haver d'afrontar veritats incòmodes, com ara quan els alumnes la persegueixen per demanar-li explicacions i es comença a imaginar que l'estan agredint amb tancs, canons, AK-47 i Zepelins.
Un dia que uns estudiants seus fan una tancada, decideix veure com els mossos carreguen contra ells mirant a través d'una porteta tancada.
Li agrada tant l'espectacle, que es jura que a partir d'aquell moment es dedicarà a intentar tocar els collons a tots els estudiants del món.
"Mucho trabajo y no jugar hacen de Lluís un aburrido"
"Mucho trabajo y no jugar hacen de Lluís un aburrido"
"Mucho trabajo y no jugar hacen de Lluís un aburrido"
"Mucho trabajo y no jugar hacen de Lluís un aburrido"
Lluís Ferrer
"No em puc creure que li hagin fet això a Amelie " The Feymann Time's
"Aquests cartells van molt bé per evitar una psicòsi col·lectiva" Professor Anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada