La desaparició de HELEN

Introducció de la Comissionada Superior de la Solfamidden Komission.

En primer lloc volem demanar disculpes davant de Chuck Norris, el Gran Pollastre Gegant, el Mico i la Morsa per no haver actualitza't durant tant de temps. Els i les nostres fans s'han desbordat a escriure'ns, a perseguir-nos, a foll... bé... ja m'enteneu...

Fora conyes, els Solfamiddes ens hem vist per una banda megaultrahiperocupats per diferents feines corrents a fer, tant per a l'assemblea com per a la nostra vida social i personal. Per altre banda també ens mereixiem unes petites vacances, que hem aprofitat per crèixer en nombre de components de la nostra magnífica Komission. Finalment només volem dir que estem dispossats a seguir fent ruta, a seguir lluitant pels nostres ideals, colze amb colze, sense mirar colors ni ideologies. Lluitem per causes comunes i no ens rendirem pas, tot i que durant aquest periode d'examens la nostra producció serà mínima, també val a dir-ho.

Ara si, "vamos por lo que vamos". Uns companys de la Solfamidden 250, ens han regalat aquest relat que ara penjarem. Son dels més nous a la Komission, però podreu comprobar que hem escollit bé. Allá va:

Text Solfamídic III.

La desaparició de Helen.


Hi havia un vegada la Helen, una nena que cada matí anava molt contenta a l'escola amb els seus jerseis de punt ratllats amb colors cridaners. Se'ls posava encara que fes calor perque sabia que, pels volts del migdia, se'ls podria lligar a la cintura i crear tendència. La Helen era molt feliç perquè tenia molts amics que sempre la saludaven entre classe i classe.
Es va anar fent gran i el temps li va jugar males passades, fins que un dia es va adonar que el seu cercle d'amistats s'anava reduint misteriosament sense ella saber pas perquè.
Un bon dia, quan arribava a l'escola, va trobar una gran pancarta demanant-li que no tornés mai més. Com que no entenia res, va preguntar als seus amics què passava. Aquests li van dir que tot allò de robar l'esmorzar dels companys, posar xinxetes a les cadires, tirar avions de paper a classe, fer trampes als jocs de pati i després culpar a la resta, no havia agradat a tots els que la consideraven una bona amiga.
La Helen, en comptes de reflexionar-hi i disculpar-se, va decidir fer fora aquella gent del seu grup d'amics.
L'endemà va tornar molt contenta a l'escola perquè pensava que, ara que havia fet fora als seus enemics, ningú la molestaria. Però quina gran sorpresa es va endur quan va trobar una pancarta més gran si pot encara que la del dia anterior! Sense saber perquè, el nombre d'enemics anava en augment.
La Helen ho va explicar tot al seu pare, en Luigi, nascut a Itàlia, i membre de la Mafia Bolonyesa, el qual va decidir prendre mesures. En Luigi va enviar als seus homes de confiança per a espantar als enemics de la Helen i aquests es van enfadar molt. Com que estaven tan enfadats van decidir passar a l'acció: el seu jersei de punt en patiria les conseqüències.
Al cap de pocs dies, la Helen va arribar a casa sense amics i amb el jersei ple de xiclets. Es va posar tant trista que el seu pare va decidir que havia de deixar l'escola i entrar al negoci familiar, la Mafia Bolonyesa. Per no aixecar sospites, a l'escola va dir que estava malalta... i no va aparèixer mai més.

Ánaquin Scaiuolquer.