Aquesta és una pàgina satírica, la nostra pretensió es abordar els problemes amb els que ens enfrontem amb tot l'humor que ens sigui possible.

No esperem que ningú (tret del rector, la degana de lletres, Joan Carbonell, la seva tropa i el nostre redactor segrestat que ja ha estat convenientment disciplinat) se senti ofès/a pels nostres continguts, tot i així, si et sents insultat/da, envia un mail a melopasotodoporelforro@gmail.com

dimarts, 17 de febrer del 2009

Ereccions al deganat

Perdoneu el retard en la confirmació oficial, però Lletres ja té una nova degana que va ser escollida el passat més però amb els nostres intents frustrats d'aconseguir que Blanca Palmada aprengués a llegir ens havíem oblidat de fer-ho públic.


La senyora de la neteja, amb un aclaparador 89% dels vots ha escombrat del mapa a la Merda punxada d'un pal literalment i figuradament.



La nova degana ha declarat que en aquesta facultat hi ha molta merda a netejar que la seva predecessora s'ha deixat al marxar.
De la mateixa manera ha rebaixat el sou a tots els funcionaris llepaculs del deganat per pujar-lo als encarregats de manteniment.

En entrevistar a un professor de filologia anglesa sobre el fet ha declarat: This is my english class!!! i d'aquí no l'hem tret.

Surmano Brothers presenta: "The Negotiators" (Els Negociadors)

Surmano Brothers en associació amb MierdaPro & Moreso Films presenta el primer film sonor d'un cineasta que ens té acostumat al cinema mut: Montilla.


El film, un thriller d'alta tensió (i detencions), tracta d'una suposada experta negociadora del DURSI, Blanca Empalmada, que intentarà per tots els medis fustrar les exigències dels estudiants fent-los caure en una trampa dialèctica anomenada "Taula Nacional", prometent-los coses que per a ella li son impossibles. El que no sap és que els estudiants no es deixaran enganyar tant fàcilment i que la gent del seu equip (els rectors), acostumada a reprimir amb facilitat als estudiants no li posaran pas les coses fàcils.... Un film rodó (com la taula, jaja) que enganxa a cops de porra i imposicions a la butaca/pupitre-xungo-de-l'-aula-d'univeristat.

"Errh... tingueu en compte que ho hem fet per que ens semblava millor per a vosaltres errh..." La Grassa II i la mitosis del Carbonell.

"Jo soc partidari, com el meus amics en Lluisfa i Ripo d'aporrejar i preguntar després" Pepe Moreso XV «El Repressor».

"Deixeu-me ser un microfon per a que em dutxin amb «capellans» els rectors i la comissionada" Sindicalista Groc.

dilluns, 26 de gener del 2009

La desaparició de HELEN

Introducció de la Comissionada Superior de la Solfamidden Komission.

En primer lloc volem demanar disculpes davant de Chuck Norris, el Gran Pollastre Gegant, el Mico i la Morsa per no haver actualitza't durant tant de temps. Els i les nostres fans s'han desbordat a escriure'ns, a perseguir-nos, a foll... bé... ja m'enteneu...

Fora conyes, els Solfamiddes ens hem vist per una banda megaultrahiperocupats per diferents feines corrents a fer, tant per a l'assemblea com per a la nostra vida social i personal. Per altre banda també ens mereixiem unes petites vacances, que hem aprofitat per crèixer en nombre de components de la nostra magnífica Komission. Finalment només volem dir que estem dispossats a seguir fent ruta, a seguir lluitant pels nostres ideals, colze amb colze, sense mirar colors ni ideologies. Lluitem per causes comunes i no ens rendirem pas, tot i que durant aquest periode d'examens la nostra producció serà mínima, també val a dir-ho.

Ara si, "vamos por lo que vamos". Uns companys de la Solfamidden 250, ens han regalat aquest relat que ara penjarem. Son dels més nous a la Komission, però podreu comprobar que hem escollit bé. Allá va:

Text Solfamídic III.

La desaparició de Helen.


Hi havia un vegada la Helen, una nena que cada matí anava molt contenta a l'escola amb els seus jerseis de punt ratllats amb colors cridaners. Se'ls posava encara que fes calor perque sabia que, pels volts del migdia, se'ls podria lligar a la cintura i crear tendència. La Helen era molt feliç perquè tenia molts amics que sempre la saludaven entre classe i classe.
Es va anar fent gran i el temps li va jugar males passades, fins que un dia es va adonar que el seu cercle d'amistats s'anava reduint misteriosament sense ella saber pas perquè.
Un bon dia, quan arribava a l'escola, va trobar una gran pancarta demanant-li que no tornés mai més. Com que no entenia res, va preguntar als seus amics què passava. Aquests li van dir que tot allò de robar l'esmorzar dels companys, posar xinxetes a les cadires, tirar avions de paper a classe, fer trampes als jocs de pati i després culpar a la resta, no havia agradat a tots els que la consideraven una bona amiga.
La Helen, en comptes de reflexionar-hi i disculpar-se, va decidir fer fora aquella gent del seu grup d'amics.
L'endemà va tornar molt contenta a l'escola perquè pensava que, ara que havia fet fora als seus enemics, ningú la molestaria. Però quina gran sorpresa es va endur quan va trobar una pancarta més gran si pot encara que la del dia anterior! Sense saber perquè, el nombre d'enemics anava en augment.
La Helen ho va explicar tot al seu pare, en Luigi, nascut a Itàlia, i membre de la Mafia Bolonyesa, el qual va decidir prendre mesures. En Luigi va enviar als seus homes de confiança per a espantar als enemics de la Helen i aquests es van enfadar molt. Com que estaven tan enfadats van decidir passar a l'acció: el seu jersei de punt en patiria les conseqüències.
Al cap de pocs dies, la Helen va arribar a casa sense amics i amb el jersei ple de xiclets. Es va posar tant trista que el seu pare va decidir que havia de deixar l'escola i entrar al negoci familiar, la Mafia Bolonyesa. Per no aixecar sospites, a l'escola va dir que estava malalta... i no va aparèixer mai més.

Ánaquin Scaiuolquer.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Col·laboració externa

El Comitè d'Amics de Marx, Engels i Lafargue (CAMEL) acaba d'editar L'Antònima. Disfruteu-la tant com estem disfrutant nosaltres de les vacances (si es que som uns perros i ens fot pal actualitzar amb material nostre...).

diumenge, 28 de desembre del 2008

UAB Films presenta: La delgada línea roja

Nota de Premsa:Sabem que fem tard, però es que són vacances i encara que sembli mentida (ni nosaltres ens ho creiem) tenim vida social.

II Guerra Bolonial, Illa de Rectorat, 2008.
Lluís Ferrer envia un grup de mossos de la brigada d'antidisturbis en resposta a la provocació per part de l'excèrcit popular de les assemblees de facultat que acaben d'ocupar el rectorat. Cops de porra, sancions i expulsions estan a l'ordre del dia. Lluís fa ferma la seva decisió ja que els estudiants revoltats acaben de passar... la «línia vermella que no es pot passar».

«In nomina privati et bologni emiliu botini» Ana Ripoll fent la homilia de Bolonya
«Rambo es una merda comparat amb mí»
Lluís Ferrer a l'hora d'increpar estudiants.
«A mi que em pregunteu si he perdut les el·leccions» Lluís Tort respecte la pel·lícula.

diumenge, 21 de desembre del 2008

VACANCES DE LLUIS FERRER

Dia 1: Avui he decidit que dedicaria el día a la meva vocació... la veterinaria? NO! vestir-me de policia i portar arma... ah... que bé m'he quedat disparant mentre imaginava que eren estudiants... MUAHAHAHAHA!! en fí... potser demà vaig a Iraq amb els meus amiguets, intentarem aplicar el pla de bolonya a la Universitat de Bagdad, segur que serà més fàcil que a la UAB...

divendres, 19 de desembre del 2008

Primeres fotos de la nova rectora:

Ja tenim la primera foto de la nova rectora de l'opus... aquí la tenim prenent posessió del càrrec: